Per ell hi han desfilat un bon nombre d'artistes de varietés. En mig de tanta brossa que aquest art congría, el coplet català hi ha reflorit com una violeta boscana, donant a l'espectacle un caient un poc més seriós i més recomanable. Devem citar com a números més valiosos, el ventrílec «Julianelly»[...] Te un quadre títolat «Parodia de la Jota Aragonesa» que és d'un treball meritíssim dins de la clàssica ventrilòquia.

Un altre número importantíssim que revestí el caracter d'un verdader «succès» fou el pas pel nostre escenari de la coblejadora Adela Marquès. Guapa, elegant, de veu potent i mirada encisadora, va cantar finísimes cançons plenes de gracia exquisida. Mereix especial menció el couplet «Celos» en el qual la simpàtica artista, d'un art tan banal, savia traspassar-ne el llindar, manifestant una fota actriu de comèdia. Finalitzà la seva actuació amb un enfilall de cançons catalanes ples de vigor i d'entusiame.