(...) Vaig acudir com cada any a la festa de Torroella, i de dret a la plaça, en cerca de les sardanes, car plaça i sardanes, són dos mots inseparables de festa major de tots els pobles de Catalunya.

Vaig restar dolorosament sorprés. S'havien desterrat les sardanes de la plaça, i en lloc que abans ocupaven les nostres cobles, lloc d'honor per als mestres de la nostra dansa, s'hi representava un espectacle digne del més vulgar cabaret. [...] Avui, que tants homes de vàlua treballen per anar desenterrant les nombroses joies del nostre folk-lore, posem també, cada un de nosaltres, el nostre granet de sorra per anar conservant les notres tradicions, les quals podem mostrar amb orgull, no com una cosa morta, objecte de museu, sinó com éssers pletòrics de visa i en el seu esplendorós ambient natural.