I si en alguna cosa s'observa progrés (si progrés pot anomenar-se) es en els concerts digestius. Antigament aquests concerts no’s composaven sinó de música una tocada sentimental que solia ser un troç de Il trovatore, un obligat, una polka furiosa i un vals de cornetí quines estridencies perduraven llargues hores en les orelles.

Avui la música ha sigut en part substituida per les «atraccions» femenines de cant i ball, i ensenyança intima; perque hi ha senyores d'aquestes que's pren la calor tant a la fresca que ensenya cada assignatura...

(...) aquesta innovació resulta fondament pertorbadora, apart de les raons d'ordre moral, pel fet (que no convé olvidar) de que aquests concerts son purament digestius; son destinats primordialment a ajudar la laboriosa digestió.