Dijous 12. En la funció enconómica d'aquest dijous, va representar-se la revista económica de poc preu, sosa i xavacana, titolada (no sabem perquè) «La última pel·lícula». Te la mar de quadres tots plens de gracia fofa i xistos de mala llei. Lo més dolent de la temporada.

Sobresortí el quadre de l'orfeó en quin l'autor, segurament madrileny, ensenya l'orella volen ridiculitzar les dignes i prestigioses institucions chorals tan abundants a la nostra terra.

Pretén ridiculitzar també, les celebrades cançons catalanes, que tan magistralment interpreta el noster imponderable «Orfeó Català» i sens voler, com aquell que treballa, d'esma, li resulta el número de música més acabat, lo únic acceptable de tan grossa i fussellable estracanada.

Diumenge, 8. L'estrena de la çarçuela ''Saltimbanquis'' amb decorat exprofés, portá al teatre una gran gentada.

Diumenge, 15. D'aconteixement pot apuntar-se el benefici de les simpátiques actrius germanes Arbonés, les quals tingueren la delicadesa de dedicar la funció al distingit senyoret D. Carlos Serrano.