Sempre he trobat que en una de les coses en què més es distingia la dona era en la música. Naturalment, no podem gloriar-nos de tenir grans compositores, però quan menys tenim bones interpretadores, que això ja és molt, tractant-se de la dona. A la meva manera d'entendre, la dona interpreta millor la música que l'home; la seva feminitat la fa ésser més sensible que l'home. 

(...)

Naturalment, les dones estudien la música, no com un mitjà perguayar-se la vjda, sinó per pur esplai, per aquell gaudi espiritual de què tots som presos.

(...)

En general les dones són les millor intèrprets dels músics, però sempre davant el piano. La dona fora del piano perd tot el seu encís. Amb tot. Rosa Balcells s'ha fet famosa amb la seva arpa daurada i, és que l'arpa també és un instrument femení;

(...)

com Rosa Mas, amb el seu cabell negre i tupid, dóna una sonoritat pastosa al seu violí. Tenim, per exemple. Rosa Lloret, que amb la seva guitarra lluita poderosament per fer ressaltar la seva feminitat, que sempre queda compungida rera l'accent greu de la guitarra.